És difícil d'explicar la sensació viscuda avui a la Marató de Saragossa. Per una banda hi ha la satisfacció d'haver pogut completar un altra cursa de 42.195 metres, cosa que no és cap broma. Per una altra, el regust d'haver patit molt els darrers quilòmetres. I de veritat que aquesta vegada el "molt" no és exagerat. Anem a pams.
A les 8am sortim de l'hotel l'Albert, el Sergi i jo. El temps és ideal, gens de fred. Una vegada canviats i amb les bosses al guardaroba escalfem una mica i cap als calaixos. El Sergi als de sub3, l'Albert i jo al de 3h-3h30''. Saludem a Montoliu, i ens trobem a Pico i el Manolo. La idea és clara: a pel sub3. Així sortim i agafem un ritme molt bo. Els primers 14 km passen en una hora. Bé. Seguim i passem la mitja en 1h30', una mica just però d'entrada les sensacions són bones. Manolo es queda poc després, una llàstima i des d'aquí tots els ànims. Pico i jo seguim, rodant a 4'17'' - 4'18''.
Entrem a la zona de la Expo, i la veritat és que el recorregut, que fins aleshores havia passat per la ciutat amb més o menys ambient es torna avorrit. És una part que dones voltes amunt i avall, passes ponts, i una pujadeta per aquí, una baixadeta per allà, ara aire lateral,... Tot i això el 28 el passem en 2 hores. De cop cap al 31 Pico diu que té una rampa i afluixa. Jo intento tirar però veig que no puc seguir al grup que havíem fet (per cert, un home de 65 anys que portava un ritme vertiginós cap als sub3, no sé si ho haurà fet).
Dit i fotut. Cap al 33 les coses es comencen a tòrcer, de pulmons i de cap no anem del tot malament, de cames les forces comencen a marxar. Tot i haver planificat més o menys la cursa amb gels, prendre Powerade i menjar algun plàtan, no n'hi ha hagut prou. Del 35 al 42 un calvari, corrent sol, sense forces i amb petites rampes als adductors (bé, no sé realment si són o no els adductors, l'Arnau ja m'ho dirà quan li expliqui bé). Naturalment el sub3h queda oblidat, i tot i pensar a caminar no ho faig. Montoliu m'avança cap al 35, i em pregunta si vull que es quedi amb mi (tot un detall), però està clar que no, jo vaig "petat". Pico també es recupera i m'avança una mica més tard després també de preguntar i de dir-me que anem junts, però tampoc.
El darrer quilòmetre passa més bé gràcies als ànims de la gent. Al final, 3h08'36'', entrant en la posició 185.
La satisfacció d'haver completat una altra marató queda aquesta vegada enfosquida, no pel temps, que pot ser millor o pitjor, sinó per haver patit tant els darrers quilòmetres. Crec que hem fet un bon entrenament, més o menys planificat, i tot i no arribar a les 3h, almenys m'hagués agradat no patit tant. El patiment és el que em destrempa, després de tants hores d'entrenament... Està clar que falta alguna cosa per apropar-nos a les 3 hores. Possiblement més entrenament, potser anar a un gimnàs. No penso fer ni una cosa ni l'altra, no puc ni vull dedicar més hores de les que faig ara. Avui la cursa segurament m'ha ficat al meu lloc. Ja està bé.
En fi, encara estem a cop calent, tot i que una vegada dinats (i ben dinats, per cert, aquí), ja pensem en la propera, Barcelona, Madrid,...? Qui sap!
PD: el Sergi, com sempre, un nivell per sobre de la resta, 2h56', i amb la seva modèstia habitual. L'Albert, més gran encara, lesionat però fins al final, un altre crack!).
PD2: Bona organització, i molt ambient pels carrers.
PD3: I el més important, la INFINITA paciència de la Pilar que passa millor amb la companyia de l'Anna i la Bea, i de l'Aran i el Pere. El millor de tot sens dubte.
A les 8am sortim de l'hotel l'Albert, el Sergi i jo. El temps és ideal, gens de fred. Una vegada canviats i amb les bosses al guardaroba escalfem una mica i cap als calaixos. El Sergi als de sub3, l'Albert i jo al de 3h-3h30''. Saludem a Montoliu, i ens trobem a Pico i el Manolo. La idea és clara: a pel sub3. Així sortim i agafem un ritme molt bo. Els primers 14 km passen en una hora. Bé. Seguim i passem la mitja en 1h30', una mica just però d'entrada les sensacions són bones. Manolo es queda poc després, una llàstima i des d'aquí tots els ànims. Pico i jo seguim, rodant a 4'17'' - 4'18''.
Entrem a la zona de la Expo, i la veritat és que el recorregut, que fins aleshores havia passat per la ciutat amb més o menys ambient es torna avorrit. És una part que dones voltes amunt i avall, passes ponts, i una pujadeta per aquí, una baixadeta per allà, ara aire lateral,... Tot i això el 28 el passem en 2 hores. De cop cap al 31 Pico diu que té una rampa i afluixa. Jo intento tirar però veig que no puc seguir al grup que havíem fet (per cert, un home de 65 anys que portava un ritme vertiginós cap als sub3, no sé si ho haurà fet).
Dit i fotut. Cap al 33 les coses es comencen a tòrcer, de pulmons i de cap no anem del tot malament, de cames les forces comencen a marxar. Tot i haver planificat més o menys la cursa amb gels, prendre Powerade i menjar algun plàtan, no n'hi ha hagut prou. Del 35 al 42 un calvari, corrent sol, sense forces i amb petites rampes als adductors (bé, no sé realment si són o no els adductors, l'Arnau ja m'ho dirà quan li expliqui bé). Naturalment el sub3h queda oblidat, i tot i pensar a caminar no ho faig. Montoliu m'avança cap al 35, i em pregunta si vull que es quedi amb mi (tot un detall), però està clar que no, jo vaig "petat". Pico també es recupera i m'avança una mica més tard després també de preguntar i de dir-me que anem junts, però tampoc.
El darrer quilòmetre passa més bé gràcies als ànims de la gent. Al final, 3h08'36'', entrant en la posició 185.
La satisfacció d'haver completat una altra marató queda aquesta vegada enfosquida, no pel temps, que pot ser millor o pitjor, sinó per haver patit tant els darrers quilòmetres. Crec que hem fet un bon entrenament, més o menys planificat, i tot i no arribar a les 3h, almenys m'hagués agradat no patit tant. El patiment és el que em destrempa, després de tants hores d'entrenament... Està clar que falta alguna cosa per apropar-nos a les 3 hores. Possiblement més entrenament, potser anar a un gimnàs. No penso fer ni una cosa ni l'altra, no puc ni vull dedicar més hores de les que faig ara. Avui la cursa segurament m'ha ficat al meu lloc. Ja està bé.
En fi, encara estem a cop calent, tot i que una vegada dinats (i ben dinats, per cert, aquí), ja pensem en la propera, Barcelona, Madrid,...? Qui sap!
PD: el Sergi, com sempre, un nivell per sobre de la resta, 2h56', i amb la seva modèstia habitual. L'Albert, més gran encara, lesionat però fins al final, un altre crack!).
PD2: Bona organització, i molt ambient pels carrers.
PD3: I el més important, la INFINITA paciència de la Pilar que passa millor amb la companyia de l'Anna i la Bea, i de l'Aran i el Pere. El millor de tot sens dubte.
